CALÇOTADA A MONTFERRI


19 de febrer del 2006

Text: Susana Amorós
Fotos: Marc Amorós

Com cada any, quan s'atansa el mes de febrer, comencem a treure la pols dels nostres sitruens i ens preparem per anar de calçotada. Aquest any, a més a més, ens vam trobar en un lloc força curiós: el santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situat en un turonet vora el poble de Montferri.
El dia començava esplèndid (tot i que alguns van arribar amb els peus molls i altres pràcticament sense dormir...) i no era per menys: ens vam reunir 45 cotxes i un total de 95 persones! I és que l'ocasió s'ho mereixia. Després de saludar-nos, emprovar-nos les gorres grogues i posar als cotxes el segell distintiu de la calçotada vam pujar en romeria al Santuari modernista. Al seu interior, ens van explicar la història de la seva construcció i fins i tot vam aprendre nocions bàsiques d'arquitectura. Vam fer fotos de tots els racons i vam saludar la Moreneta (idèntica a la de Montserrat). Començava a bufar un vent fresquet però encara havíem de fer la foto de família; així que mentre els xofers baixaven a buscar els cotxes, els copilots ens protegíem del vent vora les parets del santuari. Gràcies a la perícia dels xofers i als agents de trànsit que hi havia per la zona, vam encabir els 45 cotxes a l'esplanada vora el santuari i vam poder marxar tranquils cap al restaurant.
Era aviat, però ja hi havia gana. Al restaurant, que era un castell amb les parets plenes de quadres (semblava un museu), ja ens esperaven. De seguida van apareixer els cambrers (molt amables, per cert) amb pa torrat, esqueixada i la salsa dels calçots que estava boníssima! Tot seguit, van arribar els calçots i la sangria i vam poder menjar fins dir prou... La segona part del dinar vam entrar als 2 menjadors (érem tanta gent...) i allà vam continuar gaudint d'un excel·lent dinar: botifarra amb mongetes de Montferri, carn a la brasa, amanida... i doble postre! La sobretaula, com sempre es fa curta i falta temps per parlar amb tothom... així que ja estem desitjant tornar a anar de sortida! Moltes gràcies a l'Àngels i el Manel per organitzar cada any amb tanta il·lusió la calçotada; ens ho vam passar tots molt bé i només ens queda animar-vos perquè l'any que ve ens tornem a trobar per l'Alt Camp!

Crònica del diari local "El Vallenc"