3ª TROBADA A LA VALL DE CAMPRODON

29, 30 i 31 de maig del 2009

Ja anem per la tercera, i com cada any ens vàrem trobar al camping Concater, els incondicionals de sempre i com cada any els nous que s'apunten a una de les sortides més interessants, i com cada any el Jordi es va superar, i com cada any tots esperàvem a veure com ens sorprendrien els menús del Pedro i la Paloma, i com cada any ens van sorprendre.
Divendres per la tarda vam començar a arribar la majoria dels assistents i a l'hora de sopar comencem a planificar el cap de setmana. El temps, de moment ens acompanya i dissabte al matí enfilem cap a Beget. Un paisatge bell i feréstec, d'un verd profund. Carreteres amb força revolts, tal com ens agrada als citroënistes, encara que, algunes de tant frenar gairebé es queden sense frens. Arribem a Beget, visita a l'església romànica i al Crist de Beget. Va valdre la pena, així com la visita per el poble.
Continuem… alguns, com cada any, tenen problemes amb els cotxes, -que si la bomba de gasolina, que si no frena prou o em sembla que vaig sense valvolina-, problemes que amb el planter de mecànics que hi havia es van solucionar rapidament. Fem cap a Castellfollit de la Roca, i al camping a dinar. Per la tarda sessió de cinema per a nens i grans. Acompanyats per un bon pernil, que el Pedro no donava l'abast a tallar, per un cava veiem i riem amb les aventures dels citroëns del Louis de Funes, Sor Citroën, James Bond, etc.
Diumenge, que de moment ens acompanya el bon temps, enfilem cap a Ribes de Fresser i al Coll de Jou. Esplèndides vistes i més carreteres fetes expressament per als citroëns, pujades, baixades i revolts i revolts. Ara arribem a Ogassa, està tot ple, encara que ens guarden aparcament, deu n'hi do el que costa moure a tothom per aparcar, hi ha concentració de geganters, i una exposició de tractors antics, i com és d'esperar en un diumenge de bon temps: ple de gent. Visita a les mines. AQUÍ PUNT I APART.
Per començar disculpem al Jordi, va quedar més sorprés que nosaltres. Si algú va un dia a Ogassa, es pot estalviar la visita a les mines, un petit (o no tan petit) "timo", ens foten quatre euros per l'entrada, sí per l'entrada a un petit i fosc lloc amb una maqueta, fosca i senzilla de la vall, amb explicacions vagues i conegudes sobre les mines. Després, que venia la visita a la mina, nova decepció: no hi havia mina!. Bé Jordi no va ser culpa teva, ens ha servit per tindre més anècdotes. Sembla que acompanyant l'ambient, en tornar al camping: gran tempesta! I la pluja ja no ens va deixar tota la tarda. Dinem, petons i abraçades i cap a casa, i fins l'any que ve. Gràcies Jordi.