El citroën 11 (Traction)

11 B 1939

Per tal d'ampliar la gamma més enllà dels 7, Citroën decideix desenvolupar el model que vam veure a la revista anterior i crea una versió més llarga i ampla amb el mateix motor de quatre cilindres però ampliat a 11 cv (1.911 cm3), denominat 11 A i presentat al Saló d'octubre de 1934. 
Però no tot és tant senzill: ja sabeu que Citroën tot ho barreja i el primer que va fer va ser posar el motor d'11cv a un 7, que va ser el 7S (sport), produït només durant uns mesos. Com que el motor d'11cv era massa potent per a l'estructura del 7 i sobretot per als rodaments, s'apliquen uns canvis al 7S i passa a denominar-se 11AL des de finals de 1934, és a dir, el que es coneixerà com a 11 Légère. Es tracta doncs d'un motor 11cv amb els rodaments de l'11 en una carrosseria 7.
 
 
11 BL 1939
L'evolució dels 11 A partir de 1935, la gama dels 7 i 11 milloren l'estabilitat, es reforcen les caixes, hi ha una millor triangulació del tren davanter i les suspensions disposen d'amortidors hidràulics. En canvi, des que Michelin pren la direcció de la firma, els acabats interiors són molt pitjors. L'any 1936 els 7 i els 11, amb la seva nova direcció de cremallera, comencen a tenir l'èxit que mereixien. Això, juntament amb la magnífica gestió dels homes de Michelin, permet a Citroën començar a fer beneficis.
L'any 1937 s'imposa una nova estandarització de manera que a partir de febrer els 7 i els 11 porten els mateixos tambors de rodes. L'11 comença a anomenar-se 11B i l'11 Légère es dirà 11 BL. Durant aquest any 1937, una petita sèrie d'11 Légère apareix com 11 AM, que vol dir améliorée, millorat, amb una nova culata i carburador invertit. A partir de 1938, tota la gama comença a portar la famosa roda Michelin Pilote, de baixa pressió, que millorarà de forma sorprenent l'estabilitat dels Traction. A partir del mes de març de 1939 comença a muntar-se el motor conegut com a Perfomance (Perfo) que té un rendiment molt superior a les mecàniques anteriors. El motor s'ha millorat amb una culata de vàlvules més curtes, bieles alleugerides i un nou carburador invertit amb filtre d'aire tubular.
Al començament de la Segona Guerra mundial, la producció no s'atura però baixa sensiblement. La fàbrica és bombardejada el 1940 i la producció es reiniciarà amb compta-gotes el juny de 1945. Els cotxes de la immediata post-guerra van ser construïts a partir de stocks antics i que la veritable sèrie de Tractions de després de la guerra no sortirà fins que ja es disposi de les noves matrius d'estampació de l'acer. Això explica les diferències de detalls entre els models d'abans i de després de l'ocupació nazi. Aquest any només es fan uns quants 11BL berlines.
 
 
11 BL 1950
El 1946, es reprèn la producció amb uns Traction una mica retocats. La roda Pilote es substituïda per la roda Michelin BM (que vol dir bon marché, és a dir, barates), el capó té unes làmines de ventilació i no les finestretes, els para-xocs incorporen uns petits topes i les manetes de les portes són d'alumini. L'any 1947 se segueix fabricant el mateix model i a partir del mes de març es reprèn la fabricació de l'11B. S'haurà d'esperar al 1950 perquè els 11cv experimentin una millora en la qualitat de la fabricació. El carburador Solex 32 aporta un rendiment superior i una real economia de consum. El confort interior millora amb els seients Pullman i un quadre d'instruments més complet.
A partir de la primavera del 1952, la gamma dels Traction fa una darrera evolució d'estil per afrontar la ferotge competència dels 203 Peugeot, dels Simca 8 o dels Aronde. A més de detalls interiors i mecànics que s'incoporen progressivament, es reconeix els Traction muntats a partir del juliol de 1952 pel maleter rectangular i pels para-xocs completament rectes.
 
 
11 B 1954
L'any 1953 Citroën torna a posar en catàleg les versions Familiar i Comercial. La familiar, amb cadiretes plegables, ofereix vuit places. La Comercial (11C) té una obertura posterior des del sostre. Aquestes dues versions es fabricaran fins al 1957. Mentre que el departament d'estudis del Quai de Javel treballa frenèticament en el futur Citroën que serà el DS, els 11 encara experimentaran un darrer progrés tècnic a partir del maig de 1955: el muntatge del motor «11D». Aquest motor conserva la cilindrada de 1.911 cm3, però arriba a donar 60 cavalls reals.
 
 
11 C 1955
 
11 B 1954